El corc del raïm

Corc del raïm

Afectació als glomèruls florals del corc del raïm Foto: Dr. Monica Cooper (California University)

Són diverses les espècies de lepidòpteres que poden atacar el raïm, però és la Lobesia botrana la que ocasiona danys més greus al nostre país, d’aquí que es consideri una plaga de gran importància a controlar i combatre.

Pot atacar els raïms a l’època de floració-quallat, moment en que destrueix alguns botons florals inclús quan ja han quallat i tot. Però aquest atac no es considera d’importància i és en el període de maduració quan s’accentua la gravetat dels atacs que poden produir importants minves econòmiques desmereixent considerablement la qualitat de les collites, a més de que les seves picades als grans en procés de maduració poden se la porta d’entrada d’altres paràsits, generalment fongs com la Botrytis cinerea, agreujant encara més la pèrdua de qualitat de la producció.

Cicle biològic

El cuc passa l’hivern en forma de crisàlide sobre tot a l’escorça de la fusta vella dels ceps i dels pals dels emparrats.

Quan arriba la primavera (de finals de març fins al maig) surten les primeres papallones a partir de les crisàlides. Es produeix el primer aparellament i una vegada fecundades les femelles, aquestes comencen la posta d’ous sobre els joves raïms. Al cap d’una setmana (en funció de les condicions climàtiques) neixen els cucs que s’alimentaran dels petits botons florals. En aquest moment s’observen uns petits fils de seda segregats per les larves i que s’estenen pels raïms.

 Cicle_biologic_Lobesia_botrana

Després d’un període de 3-4 setmanes, construeix un capoll on, una setmana més tard, es convertirà de nou en crisàlide.

Aquest cicle es pot repetir varies vegades, succeint-se així les diferents generacions, que segons la climatologia de la regió pot variar de dos a quatre. És a la segona generació (de mitjans de juny a mitjans de juliol), i la tercera (de final de juliol fins a finals d’agost) quan es produeixen els danys més greus ja que la posta dels ous l’efectuen sobre els grans de raïm durant el període de quallat-maduració.

Corc_del_raim_01

Raïms podrits degut a les ferides produïdes pel corc

Corc_del_raim_02

Medis de lluita

Per saber exactament quan és el moment més adequat per poder actuar contra aquesta plaga, una tècnica molt difosa i recomanable és la de fer un seguiment de la població de papallones en una àrea determinada, i l’observació de les postes d’ous sobre els raïms. El seguiment de les poblacions es fa mitjançant les denominades trampes de captures, una mena de caixa/trampa sexual a atreu les papallones amb feromones, i aquestes hi queden atrapades enganxades en una base engomada, facilitant-nos el recompte del dia. Si es fa la captura i recompte diari, es podrà determinar el dia de màxima presència de papallones que coincidirà amb l’inici de les postes d’ous. El control visual dels ous sobre els raïms ens permetrà determinar el moment precís de fer el tractament.

A modo d’exemple, una gràfica de control poblacional de papallones ve a ser similar a aquesta:

Grafica_vol_lobesia_botrana

Aquí podem determinar la data d’inici de vol (quan comencen a aparèixer papallones a les trampes), l’inici de la posta d’ous (6 dies després), dia d’inici d’eclosions d’ous (uns 8 dies després, i just coincidint aproximadament amb el dia de punta de vol, és a dir, quan més captures hi ha a les trampes), i la data de màximes eclosions, que vindrà a ser uns 4-5 dies després.

Corc_del_raim_07

Corc_del_raim_06

Trampes de captures de papallones per fer controls poblacionals

De forma tradicional s’ha lluitat contra aquesta plaga mitjançant tractaments químics. La primera generació no és necessari tractar-la, en canvi la segona i la tercera sí que és molt recomanable. Concretament per la segona es recomana tractar quan es detecta que en una àrea concreta, un 10% dels raïms presenten postes d’ous, mentre que la tercera, quan aquest percentatge arribi a un 5%.

Els productes a utilitzar són:

  • a base de Fenoxicarb, per tractar abans d’iniciar la posta d’ous (els ous han de quedar sobre el producte que dificultarà a embriogènesis)
  • a base de Indoxacarb, Metoxifenocide o Clorantraniliprol, en el moment de la posta d’ous, però sense iniciar les eclosions
  • a base de Emamectina i Tebufenocide en el moment d’inici de les eclosions
  • a base de Clorpirinfos i MetilClorpirinfos en el moment de màximes eclosions, que actuen per ingesta i contacte.

La lluita biològica també pot ser interessant considerar-la, sobre tot en conreus ecològics, i en aquest sentit els dos tractaments més utilitzats són:

  • mitjançant l’ús del Bacillus thuringiensis, insecticida biològic que mata les larves a l’inici de les eclosions (recomanable fer un mínim de dos tractament per generació a combatre)
  • mitjançant la confusió sexual amb productes com Isonet L (ARYSTA)o Quant Lb (BASF), que tenen com a objectiu que el mascle no pugui localitzar la femella i així no es produeixi l’aparellament i per tant hi haurà una important disminució de les poblacions. Aquests elements s’han de col·locar a la vinya a l’inici del primer vol i acostumen a donar molt bon resultat quan les poblacions són relativament baixes, però requereix que la zona a tractar sigui bastant amplia per poder garantir un mínim èxit en la confusió.

Difusor de feromones Isonet L

Corc_del_raim_03

Difusor de feromones Quant Lb

Deixa un comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà.

x

També pots veure

El Sofre en la Viticultura

L’Oïdi (malura o cendrosa), prové d’Amèrica del Nord i es va detectar a Europa l’any 1845. Aquesta malaltia fúngica va destruir el 80% de les vinyes a França en tan sols 10 anys. Per aturar aquesta ràpida destrucció es va buscar un mètode eficaç de protecció i van descobrir que ...